diumenge, 16 de setembre de 2012

Els passos cap a la Independència

Bé, després d'una setmana assimilant el que van ser 3 dies d'esport i reinvindicació, puc fer la crònica de la nostra aventura.
Tot comença a principi d'agost, on proposo a l'ANC de la Ràpita pujar a la manifestació del dia 11 de setembre d'una manera diferent, corrent. Desde l'ANC em diuen que es una idea molt bona i em poso a treballar. Els dies següents presento la iniciativa a facebook i de seguida el que seran els meus companys d'aventura, Albert i Andreu, es posen en contacte en mi. Una cop l'equip tancat comencem a montar la ruta que traçarem, dies en que la farem, pobles que passarem, parades, etc... En pocs dies està tot tancat i al facebook hi ha una bona acollida de l'event. Entre trucades de premsa, entrevistes i més trucades. ens plantem al dia de la sortida. 
Dia 9 de setembre, 6 del matí, plaça del Coc de Sant Carles de la Ràpita, una trentena de persones s'apleguen per a despedir-mos a tot l'equip. Andreu, Albert, Sandra, Marc i jo formarem l'equip que compartirem 3 dies de ruta, de riure, de patir, de cerveses,en fi 3 dies de vida. A la sortida, i que ens acompanyaran a trams hi ha: el pare i el tio d'Albert, Josep, Eva i Joan. A les 6:10 del matí emprenem el camí que ens portarà a Barcelona. En una hora estem a Amposta on ens espera Jesús Aure, que farà amb nosaltres un tram de camí. Van passant les hores i amb això els quilòmetres. A l'Aldea el pare i el tio d'Albert en deixen, i continuem tirant els que quedem. A Camarles el meus amics Cristian i Anna en preparen un avituallament molt treballat, meló, xocolate, avellanes i aigua, moltes gràcies!!! Anem fent camí i sense adonar-nos estem a l'Ampolla. Aquí ens deixen Josep i Eva, fem una paradeta per a canviar les sabates i menjar i beure i seguim cap a l'Ametlla, ara ja només amb la companyia de Joan i Jesús. A mig camí de l'Ampolla a l'Ametlla Joan te problemes de genoll i decideix deixar-nos, i ja només quedem els 4. Poc a poc abança el dia i en arribar a l'illot de l'Àliga la gent de l'Ametlla estan plantant una estelada i parem a saludar-los, i ells ens reben entre aplaudiments. Sense perdre temps seguim la ruta i en un tres i no res som a l'Ametlla, ja portem la meitat de la ruta d'avui i anem bé. Parada llarga a menjar bé, i quan estem bé a seguir, ara si ja els 3 sols. Poc a poc passem platges, ports, roques fins a la platja de l'Almadrava, allí ens espera Marc en una cervesa que sab a glòria! Una mica d'aigua, una barreta i a seguir cap al coll de Balaguer, punt on sortim i deixem la nostra estimada Terra de l'Ebre. Descendim el coll de Balaguer i en poc més de 5 quilometres estem a Hospitalet de l'Infant on tenim als pares d'Albert i a Pau i la seva dona esperant. Parada per estirar, treure sorra de les sabates, menjar. I tornem a la ruta, Pau han decidit sortir abans i que ja els agafarem. Comencem per urbanitzacions però al cap de l'estona el camí ens porta a la platja i quina platja més dura, la sorra s'enfonsa i es impossible córrer, i també impossible agafar a Pau. Amb paciència anem fent i veiem ja Cambrils, entrem al passeig però sense agafar a Pau, allí al passeig ens espera i ens diu que per al camping encara queda. Per fi la meta del primer dia, han estat 82km, estem bé però amb molta gana. Dutxa, estiraments, mentre Sandra i Marc ens preparen el dinar del dia següent, i després a sopar. Un bon sopar i de cap al llit que demà a les 5:15 sonarà el despertador.
Dia 10 de setembre 5:15 del matí, sona el despertador, m'incorporo al llit em toco les cames i les noto carregades però crec que podré córrer. Ens preparem tot, i nosaltres emprenem el camí, Marc i Sandra s'esperen a agafar la fiança del camping fins a les 8. A fora del camping ens espera Albert Forcadell que ens acompanyarà fins a Tarragona. Comencem a córrer després de caminar uns metres, però Andreu es queixa de problemes als tendons dels genolls, jo també em noto una mica de fascitis plantar i ho parlem i decidim de fer l'etepa d'avui caminant ràpid per poder recuperar. Passem Salou en ambient de festa, la Pineda i agafem l'autovia Salou-Tarragona per entrar a Tarragona. Un cop allí ens espera TV3 per a fer una petita entrevista. Fem l'esntrevista al port de Tarragona, ens graben una mica corrent, mengem, bevem, i continuem. Ens despedim de Marc perquè ell a Torredembarra, que es la pròxima parada, se'n anirà a Barcelona en tren. Continuem el nostre camí vora mar, entre roques, cales, platges... Anem fent, anem tirant, anem fent passos cap a la Independència. Ja estem a Altafulla i només a 2km del que serà el dinar. Dinem, bevem bé i continuem el camí buscant la següent parada que serà Coma-Ruga. Anem fent per una platja molt llarga, roques, camins... i arribem a Roda de Barà, un poble dels més bonics que he vist en tota la ruta. Al cap de poc ja som a l'última parada d'avui, Coma-Ruga. Mengem alguna cosa, canviem les sabates perquè em tingut algun accident amb l'aigua del mar i seguim! Ara ja només queda passeig marítim fins a la meta d'avui. Anem passant platges, vendrell platja, Calafell, on fem una parada a un bar independentista el MOON BAR on fem una cerves, seguim per Cunit, Cubelles i just on s'acaba Cubelles tenim la meta d'avui, han estat 70km. A camping, banyet a la piscina, dutxeta, estirament, cremes, i bon soparet per a reposar  forces per a l'últim dia d'aventura el més curt, poc més de 40km. 
Dia 11 de setembre el gran dia, el que marcarà l'abans i el després del nostre país. 5:15 del matí, amunt, les cames estan bé, la planta del peu també, Andreu també ha recuperat bé (tret de les llagues), i Albert com sempre està a tope. A les 6 del matí i alguns minuts arranquem la marxa, podem trotar i ho aprofitem. En poc estem a Sitges i agafem la carretera de les curves de Garraf, aquesta la fem tota caminant a ritme fort. Baixem a Castelldefels i allí avituallem bé i li diem a Sandra que ens espere a la última parada de la ruta, El Prat de Llobregat. Continuem la ruta trotant, poc a poc però sense pausa, passem Gavà i cap a l'aeroport que superem per la vora de la mar. Un cop al llobregat el resseguim fins a trobar el primer pas, el creuem i un cop dins de marcabarna creuem la ronda litoral per un pont. Ja som a Barcelona, i amb prou marge de temps. Quan passem per baix de Montjuic veig l'anella olímpica i els dic si volen pujar dalt i sense dubtar em diuen que si. Un cop dalt ens posem a baixar per les escales de la font Màgica i allí a un baret fem un bocata i alguna cosa per beure. Ens estirem a la gespa per fer temps i quan es hora arrenquem cap a Plaça Catalunya. Ja es respira aire independent i tal com ens aproximem a Plaça Catalunya la gent quasi no ens deixa córrer. Anem de cap a la conatonada on em quedat que farem la rebuda, i allí ens esperen els amics amb una pancarta, entre aplaudiments a mi se m'escapa alguna llàgrima. Ràpid canvi de camiseta, estelada al coll i cap a la mani. Una mani que més d'un cop m'ha fet plorar, devia ser la combinació de sentiments i esforç acumulats. La veritat que els catalans quan volem som un poble imparable! Després de 3 hores a la mani decidim sortir i anar a pegar-mos una dutxa al pis de ma cunyada Neus (gràcies!!!!). En acabar de la dutxa ja emprenem el camí cap a casa i a les 12 de la nit puc dir que ja soc al llit amb la feina feta.
Donar les gràcies a tots, tots, tots, els que per un moment heu perdut temps per mirar com anavem, els que heu preguntat, heu animat, heu trucat, a tots!!! També a Albert i Andreu per compartir esta aventura! A Marc perquè ens has ajudat i ens has fet riure moltissim!!! I per últim a la persona més important per a mi, a Sandra, gràcies per tot!!! Per la paciència que tens, per les hores d'espera, per tot!!! Ja saps que t'estimo!




Fins una altra amics!!!

dimarts, 17 de gener de 2012

Més novetats!

Hola amics Corrioleros!


Us presento una altra novetat que oferim a la botiga. A partir d'ara farem personalitzacions d'equipaments i obsequis per a curses. Es un servei més que volem oferir a Lo Corriol, per a donar a la botiga un servei més complert encara! Es fan pressupostos sense compromís.
També en breu sortirà el catàleg de punts, on podreu trobar tots els productes dels que disposareu amb els punts que heu anat acumulant amb les vostres compres amb el carnet de soci. 
També dir que per al mes de febrer disposarem a la botiga del calçat de la marca SAUCONY. Continuaré informant sobre això.
En fi, Lo Corriol es despedeix,


Salut i km's amics!

dilluns, 9 de gener de 2012

Rebaixes!!!!!!!!

Hola Corrioleros!!!!! A partir del passat dissabte, i fins el 7 de març, estem de rebaixes! Tot el material de la botiga ( excepte menjar i pulsometres) al 25% de descompte!!! Us les perdreu?
També continuem amb el tema de la rifa mensual, aquest mes un culot curt. I també amb el tema del club de socis, cada dia hi ha mes gent que s'aprofita de les ventatges de ser soci.

Fins una altra amics!!!

dimecres, 7 de desembre de 2011

Novetats!!

Bé arriben els Nadals i amb això les compres Nadalenques. A totes aquelles persones que feu una compra superior a 60 euros tindreu com obsequi una camiseta de Lo Corriol! També com a novetat teniu el Club Lo Corriol, amb el carnet de soci obtindreu punts que us serviran per a conseguir regals, cada 10 euros de compra 1 punt; per a fer-vos socis passeu per la botiga a donar les dades o envieu un mail a agusticorriol@gmail.com, indicant nom i cognoms, DNI, mail i club al que pertanyeu.
I per acabar, cada mes tenim una rifa de material esportiu. Aquest passat novembre el guanyador va ser Andreu Reverter Canalda, i es va emportar dos parella de calcetins LURBEL. El sorteig es decideix amb l'ultim sorteig de la ONCE de cada mes. Aquest mes de desembre tenim un polar SALOMON valorat en 60 euros. El preu per número es de 2 euros.
I aquí una foto del guanyador del mes de novembre!

dimecres, 19 d’octubre de 2011

UTSM per Joan Zaragoza

L'ultra trail de la serra del Montsant a la "saca". I un dels aspectes més importants passar la barrera psicològica dels 100 kms, tot una locura "sana".

Molts participants, molta espectació, moltíssimes ganes per part dels tres components de l'equip Lo Corriol (Agustí, Andreu i jo mateix), però amb algun contratemps físic.

Arribem a Cornudella sobre les 8 del matí, només veure la persona que ens assenyala on hem d'aparcar ja fa sortir els primers nervis, ja estem en ambient de cursa i vull gaudir de cada moment.

Anem a buscar dorsals, ens trobem en Ramon Gasparin i en "lo Jove" i intercambiem unes paraules d'ànims.
Dorsals 75, 76, 77 tots seguidets, som un equip. Fem una visita al bar, a l'amic "roca" i ja estem preparats per donar-ho tot.
Llarga cua per fer revisió de material que total, al final de tot el que ens obligaven a dur, solament ens van demanar les coses bàsiques (manta tèrmica, frontal i paravents).
Ens fem unes fotos per al record i passant uns minuts de les 9, donen la sortida. Ara sí, ja estem dins del moment tan esperat.
Els primers kms van passant sense donar-mos compte. El ritme és bo i no tenim cap problema en anar tots tres junts. Passem el primer control, el segon, el tercer, les sensacions personals són genials espero que durin fins al final.
Sobre els 25-30 kms Agustí comença a notar la lesió de l'esquena i no troba el seu ritme adequat, la situació no és gens optimista.
Andreu també té una petita molèstia al genoll, que hores després serà la causa del seu abandonament, però segueix sense més problemes. A mesura que anem avançant les molèsties de tots dos es van agreujant i la situació es complica fins al punt que Agustí ha de plegar al km 56 (Cabacés) amb un mal d'esquema preocupant i, Andreu aguanta unes hores més, però també ha de donar per finalitzada la seua cursa a la Vilella Baixa (km64). Hi ha cops que més val abandonar abans de fer un mal major al cos. El primer és la salut i de curses ja n'hi haurà moltes més. Ànims a tots dos.

Però tot no és negatiu, jo estava pletòric de forces i de ment. Fins al moment d'abandonar els dos companys havíem fet una cursa en equip, tots tres junts i al mateix ritme, però ara arribava la cursa individual. Encara em quedaven 40 kms i les cames estaven molt senseres. L'únic problema que tenia era a causa de les bambes. La sola de l'esquerra estava feta pols i notava tot el terreny, això feia que no poses el peu correctament al terra i m'ha portat una petita lesió. Dos setmanetes de baixa, serà com un descans guanyat.

Bé, com anava dient les sensacions eren molt esperançadores: sencer físicament, eufòric mentalment..., encara mai en una cursa llarga no m'havia sentit tan bé.
Vaig fent via fins arribar a Escaladei, la pujada més temuda de tot el circuit. Reposo forces, menjo alguna cosa a l'avituallament i vinga a emprendre l'últim obstacle. Comença amb una pista que va augmentant en desnivell fins convertir-se amb una sendera estreta, amb trams complicats i molt tècnics.
Quan em dono compte ja estic al capdamunt de la Serra Major. No ha estat per a tant i les forces encara estan amb mi. La cresta de la muntanya la faig a bon ritme sense parar i més veient que estic agafant a molta gent. És fosc, hi ha una mica de boira, la gent va baixant el seu rendiment i el terreny es complica. Tots aquests elements se'm posen de cara per seguir escalant posicions.
En un no res ja tinc la baixada tan esperada davant meu. Una baixada de les que a mi m'agraden molt tècnica i amb pedra solta, encara que els reflexos ja no són els mateixos.
Arribo al km 92 i ja tinc l'arribada a tocar, però els 8 kms finals es fan durs perquè sí. Un puja baixa infernal que ara sí que castiga les cames i la ment. És un d'aquells moment que maleixes tot allò que et passa pel cap.
Entre una escletxa d'un arbre i la muntanya veig unes llums del poble, de cop em puja una euforia formidable, ja estic arribant...
Per fi veig l'arc d'arribada, a Andreu i Agustí que m'estan esperant, junt amb altra gent, amb aplaudiments. Al final aconsegueixo un temps de 15:34:45, amb una segona part de la cursa força ràpida comparada amb com havia començat. Però el més important és la confiança i la satisfacció després de trobar-me bé en tot moment.
També un 49 lloc en la classificació que tampoc esperava.
La llarga distància m'ha agradat i ja penso amb el pròxim repte. Espero que amb els meus companys que segur que es recuperaran per acompanyar-me.

dimecres, 31 d’agost de 2011

CARROS DE FOC 2011 ( Per Andreu Reverter Canalda)




CARROS DE FOC AGOST 2011

DISSABTE DIA 13/08/2011 (Refugi Colomina – Refugi Josep Maria Blanc)

Per fi va arribar el dia de marxar de La Ràpita fins al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici per a realizar la travessa i poder completar tot el recorregut de Carros de Foc.

A les 6 del matí, Joan,David, Kike i jo, Andreu, vam sortir direcció Capdella on teniem programat deixar el cotxe i començar el recorregut al Refugi Colomina. A les 11, i després d’esmorzar, vam decidir començar el recorregut des de baix sense agafar el telefèric que et puja fins a l’estany Gento. El sender fins a l’estany Gento transcorre per l’antiga via del carrilet on es passen alguns trams amb túnels. Un cop vam arribar a l’estany Gento vam agafar el sender direcció el refugi Colomina per poder acreditar-nos i així, començar el recorregut. En 1 hora i 30 minuts ens vam presentar al refugi , vam presentar la documentació i ens van donar el forfait per punyar-lo a tots el refugis. Tot seguit vam sortir en direcció al refugi Josep Maria Blanc, on havíem de passar la primera nit. El sender fins el refugi tenia aproximadament uns 7km i amb dues hores aproximadament ens vam presentar al J.M Blanc, tot passant pel Pas de l’Ós que es una rampa amb una forta pendent i acaba amb unes escales a la part final, i després pel coll de Saburó (2667m) on la pujada es realitza per uns blocs de pedra. Com a anècdota dir que aquí vam veure una marmota a sobre d’una pedra però que amb la nostra presència va marxar ràpidament. Un cop dalt del coll de Saburó vam començar la baixada fins al J.M Blanc, una baixada tècnica al començament però molt plana a la part final fins arribar al refugi.

Nomes arribar al refugi vam punyar el forfait, vam anar fins l’habitació corresponent i ens vam acomodar. Per fer temps fins que arribes l’hora de sopar vam tirar unes fotogr

afies pels voltants del refugi fins que el temps ens ho va permetre, ja que a les 6.30 pm es va tapar el cel i va començar a ploure amb intensitat. A les 7 es va fer hora de sopar i tot sopant vam observar que ja no plovia, sinó que estava pedregant amb molta intensitat.

Un vegada acabat el sopar, com que el temps no ens permetia fer gaire cosa per fora del refugi ens vam posar a repassar el mapa per al dia següent i poc a poc ens anàvem asustant més, ja que el dia següent havíem de realitzar un trajecte molt llarg i no sabíem si arribaríem a hora al refugi Restanca.

Finalment el temps que vam emprar per a realitzar aquest recorregut va ser de 3 hores 55 minuts i 14,5 km.

DIUMENGE DIA 14/08/2011 (Refugi J.M Blanc – Refugí Restanca)

A les 5.30 del matí va sonar el despertador,vam agafar les coses de l’habitació sense fer molt de soroll i vam baixar al menjador del refugi per a organitzar les motxilles i així no despertar a l’altra gent. Com ja havíem acordat la nit abans amb els responsables del refugi, ens van deixar preparat l’esmorzar a una taula, ja que fins les 7 no era l’horari d’esmorzar. Però a les 5.45 va baixar un responsable del refugi i va dir que ens preparava altres coses per esmorzar i ens va oferir pernil i formatge amb torrades acabades de fer, en definitiva tot un detall per part dels responsables del refugi.

Una vegada esmorzats ens vam calçar i a les 6.30 vam començar la nostra etapa, amb el frontal obert ja que encara fosquejava. Com que el dia anterior havia pedregat tota la sendera estava plena de pedra ja que havia fet fred i s’havia aguantat una mica. La primera part del recorregut era tornar enrere un sender que havíem realitzat el dia anterior fins agafar el desviament fins al coll del Monestero (2715m).


Quan vam arribar dalt del coll el sol ja va pujar i era dia clar. Des de dalt vam poder observar unes meravelloses vistes de les muntanyes del voltant i tota la vall que havíem de baixar. El descens començava per una tartera amb la terra humida, fet que ens va agradar molt ja que les sabates tenien molta adherència.

La segona part de la baixada va transcórrer per un sender de dificultat baixa que es podia fer quasi be tot corrent fins arribar al refugi Ernest Mallafré.

Finalitzada la baixada vam agafar un tros de pista que ens va acabar de conduir fins al refugi Ernest Mallafre, on sense perdre gaire temps vam punyar el forfait i vam sortir en direcció el refugi d’Amitges. El camí fins el refugi d’Amitges començava per una pista que conduïa fins a l’Estany de Sant Maurici i des d’on es podien observar Els Encantats. Des de l’estany de Sant Maurici es podia agafar la pista i continuar pujant fins a Amitges, però nosaltres vam agafar un sender que passava per la cascada de Ratera i més endavant s’incorporava a la pista per arribar a dalt de tot que estava el refugi d’Amitges. La pujada fins a Amitges es una pista amb un fort desnivell i molt transitada per tot terrenys que pujaven gent fins a dalt.

Portàvem 3 hores i ja vam arribar al refugi d’Amitges, eren les 9.30 a.m i vam menjar i beure alguna cosa per recuperar-nos de la llarga pujada i preparar-nos per la següent. A les 9.45, ja vam marxar d’Amitges en direcció al refugi de Saboredo. Per arribar al refugi de Saboredo havíem de pujar fins al port de Ratera (2572)

i després realitzar un llarg descens fins arribar al refugi. Quan estàvem a dalt del Port de Ratera vam poder observar el GR-11 que es el que travessa tot el Pirineu. Des de l’inici de la baixada es podia observar el refugi, i amb 1 hora vam presentar-nos. Com que encara ens quedava molt de tros per davant vam entrar al refugi vam punyar, vam menjar alguna cosa rapida, vam omplir d’aigua i vam marxar en direcció el refugi de Colomers tot passant pel coll de Sendrosa(2451).

El sender fins arribar a dalt del coll de Sendrosa començava planejant, després passava per un tros amb blocs de pedra i finalment acabava amb una forta pujada, que amb el temps que portàvem ja es començava a notar a les cames. Arribats a dalt del coll de Sendrosa unes fotografies per al record i baixada fins al refugi de Colomers. El tros de baixada era tècnic i exigent però amb poc més d’una hora vam arribar al refugi de Colomers.

Per arribar, finalment, al refugi de Colomers s’ha de passar per sobre de la pressa del Llac Major de Colomers, on ja es pot observar un refugi, però que no es al que s’ha d’anar ja que es l’antic el que primer es veu, i s’ha de voltar aquest i amb 5 minuts ja s’està a l’altre. Durant els cinc minuts que es tarda en arribar al nou refugi va començar a ploure, cosa que ja ho estàvem esperant perquè la previsió ens deia que aproximadament a les 2 pm començaria a ploure amb intensitat. Quan vam entrar al refugi, aquest estava molt ple, ja que es pot accedir amb taxi fins a l’àntic refugi i la gent el va a veure. Vam entrar dins vam punyar-nos els forfaits i vam dinar per fer temps i esperar a que parés de ploure. A les 2.40

aproximadament vam veure que el temps no canviava i com que ens quedava encara un bon tros per arribar a Restanca ens vam posar l’impermeable i vam començar a pujar el Port de Caldes (2568). Tot pujant el Port de Caldes, per un sender tècnic i amb blocs de pedra, cosa que la pluja encara ho dificultava més, ens vam trobat a Mireia Miró i ens vam posar a parlar amb ella.

Ens va dir que fins a dalt encara quedava un bon tros i que no ens podia dir els temps exacte fins al proper refugi ja que no el sabia. Abans de continuar pujant ens vam girar i vam estar mirant-la una bona estona ja que amb el banyat que estava el terreny ella baixava per la sendera com si estes seca i saltava per sobre els blocs de pedra sense cap problema.

Tot seguit vam continuar la pujada al Port de Caldes i aproximadament amb menys de dues hores ens vam presentar a dalt. Un cop dalt hi havia un tros de baixada i de pla que conduïa a un petit desnivell positiu que pujava amb dues rampes, una a dretes i l’altra a esquerres amb una grimpada final. Des d’aquí ja començava el llarg descens fins al refugi de Restanca.

El tros de baixada fins al refugi de Restanca es va fer molt pesat ja que portàvem quasi 9 hores des de que havíem sortit pel matí i unes 2 hores amb pluja.

La baixada començava per una tartera amb grans blocs de pedra per arribar a un pla on està el llac de Cap deth Port.

Per agafar l’últim tram de baixada es passa per la pressa d’aquest llac i s’agafa un sender en ziga-zaga que passa pel costat del riu on desemboca aquest llac. Com que la pluja era intensa, pel riu baixava més aigua que normalment i el sender estava quasi tot inundat, cosa que va fer que la baixada es fes mes lenta i amb molta atenció per evitar qualsevol accident. A la meitat de la baixada ja vam poder observar, a la dreta, el refugi de Restanca amb el llac de Restanca al costat.

Finalment amb un temps de 9 hores 30 minuts i 35,5 km vam arribar a les 5.30 al refugi de Restanca.

Una vegada al refugi vam punyar els forfaits i ens vam instal·lar a l’habitació corresponent, vam posar la roba i el calçat a secar ja que el dia següent teníem l’ultima etapa i necessitàvem tenir el material en condicions.

En una hora mes o menys ja estàvem canviats i apunt per sopar. Després de sopar vam estar una estona parlant sobre el recorregut del següent dia i observant el mapa per memoritzar-lo el millor possible i evitar cap pèrdua, ja que teníem el

temps just per arribar al refugi Colomina i agafar el telefèric que ens baixes fins al cotxe.

DILLUNS DIA 15/08/2011 (Refugí Restanca – Refugi Colomina)

A les 5 a.m del matí el despertador va sonar, tots una mica cansats encara, vam agafar el material i ens vam canviar per baixar al menjador i esmorzar. Al menjador no hi havia ningú ja que fins les 7 am no es reparteix l’esmorzar, però nosaltres havíem parlat amb els responsables del refugi i ja ens l’havien deixat preparat la nit anterior. Un cop esmorzats, vam estirar ja que les cames estaven una mica carregades i a les 6 am vam començar la nostra ultima etapa direcció al refugi Colomina del qual havíem començat la nostra travessa.

Tot començar vam agafar el sender que el dia anterior havíem estat baixant pel costat del riu i vam remuntar 1 hora i 50 minuts fins l’encreuament que porta fins al refugi Joan Ventosa i Clavell. Des de l’encreuament fins al refugi Joan Ventosa i Clavell ens va costar 1 hora aproximadament. Arribats al refugi vam punyar el forfaits, vam menjar i carregar d’aigua ja que fins al proper refugi marcava 5 hores i mitja, encara que a nosaltres ens va costar unes 3 hores. Surtin del refugi Joan Ventosa i Clavell l’únic que sabíem cert era que anàvem en direcció al Contraix, un dels colls més durs de tota la travessa.

Poc a poc vam anar avançant per uns plans fins arribar a uns blocs de pedra que marcaven la pujada fins al Contraix. Quan vam començar els blocs de pedra a dalt de tot veiem com s’acabava la pujada però mirant el mapa ja intuíem que allí no s’acabaria, sinó que era un petit descans per agafar l’últim tros que també continuava per grans blocs de pedra. Des d’aquest petit replà a mitat de la pujada ja es veia el coll on havíem de pujar.

La pujada es va fer dura ja que no es podia avançar amb facilitat i s’havia d’estar molt atent per intentar agafar la via més adequada i segura. Quan ja faltaven uns 200 metres per arribar dalt de tot el sender va canviar, i el terreny era molt complicat ja que era pedra molt fina que patinava i estava molt solta, però amb paciència el vam fer i, finalment amb 2 hores ens vam presentar a dalt del Collet de Contraix. Des de dalt del collet podíem observar a la nostra dreta el cim del Contraix i si miràvem cap a baix observàvem un llac i la baixada per on nosaltres havíem de passar. La baixada també es va realitzar per sobre de blocs de pedra però una mica més rapida fins arribar a la mitat. Des de la mitat fins al refugi de l’Estany Llong la baixada canviava radicalment i es baixava un gran desnivell que amb el terreny humit es va fer durà i una mica llarga. Un cop a baix ja es podia observar el refugi de l’Estany Llong, encara que per arribar ens vam haver de desviar fins poder creuar un riu i remuntar per pista fins al refugi, tot passant pel refugi de la Centraleta.

Una vegada arribats al refugi vam punyar els forfaits i vam dinar ràpidament, ja que les indicacions marcaven 5 hores fins el refugi Colomina i eren ja les 2 pm de la tarde. Amb 30 minuts ja estàvem preparats per començar el nostre últim recorregut fins arribar al refugi Colomina.

La pujada fins a la Collada de Delui era un sender que es podia fer ràpid ja que pujava molt poc a poc. Amb 1 hora i 30 ens vam presentar a dalt de la Collada i des d’allí les cares de tots ja van canviar perquè ja estàvem, encara que quedava una bona estona de baixada i pla, al refugi des d’on vam sortir el dia 13/08/2011.

La baixada de la Collada de Delui era forta al començament i després s’anava aplanant fins arribar als estanys Cubieso, Mariolo i Tort on vam estar una bona estona planejant i creuant d’un costat a l’altre aquets estanys fins arribar a l’encreuament que porta fins al refugi Colomina. Aquest últim tros crec que es el que va passar més lent ja que des de dalt semblava que amb poc menys de 30 minuts ens presentaríem al final, però ens va acabar costant 1 hora i 20 minuts fins el refugi Colomina. Una vegada passat l’estany Tort que era l’últim que passàvem vam agafar la pujada fins al refugi Colomina.

Les cares ja van canviar i, fins hi tot, vam fer un canvi de ritme fins arriba al refugi. Arribats al refugi ens vam mirar tots i ja vam dir que havíem acabat la travessa de Carros de Foc. Amb una mica de pressa vam entrar al refugi vam punyar els forfaits i ens van donar el obsequis corresponents.

Una vegada punyats els forfaits vam beure alguna cosa i vam començar la baixada fins l’estany Gento que era des d’on agafaríem el telefèric que ens baixaria al cotxe.

Aproximadament a les 6 pm vam arribar al cotxe i vam celebrar que havíem finalitzat la travessa.

En resum, l’últim dia ens van sortir 33 km en 10 hores.

En definitva podem dir que ha sigut una experiència molt bona, que ens agradaria repetir, hi perquè no fer-la en la modalitat Skyrunner ens menys de 24 hores.CARROS DE FOC AGOST 2011


dimarts, 19 de juliol de 2011

Poc a poc anem avançant



Hola amics Corrioleros!

poc a poc la cosa es va posant al se lloc, i la botiga va avançant amb peu ferm. Poc a poc va arribant el material, i aques
ta setmana ja disposarem de material de La Sportiva i de Suunto.
Ja em cumplit un mes de vida, i ho vam celebrar fent un 20% de descompte en totes les compres del dia d'ahir. Cada mes
es farà alguna oferta especial, així que esteu pendents del nostre Facebook i del Blog per assabentar-vos. Si encara no ens teniu agregats al facebook busqueu el grup Lo Corriol i demaneu ajuntar-vos i en molt de gust ho faré.
Aquest divendres comencen festes a la Ràpita i farem horari de festes, que serà el següent:

Dissabte dia 23 tancat,
De dilluns a divendres de 10 a 12:30 tardes tancat
Dissabte dia 30 tancat

Per a qualsevol cosa o emergències truqueu al 649154150 i us atendre encantat.

Salut amics i bones festes!!!